Quaderns d’estudi
CEL’H. Núm 34, desembre 2020
Aquest número de Quaderns d’Estudi, el 34 de la col·lecció, torna a ser, després de l’anterior dedicat al llegat i la memòria de Jaume Botey, un volum miscel·lani, que recull diferents contribucions sobre la ciutat i la gent de l’Hospitalet, en aquest intent de recuperació de la nostra memòria i reconeixement del nostre passat. És un número que mira bàsicament al passat i fa un recorregut per diversos temes, que no s’havien tractat, o molt poc, per part de la revista. L’ordre és temporal i acaba amb una secció que ja s’ha convertit en fixa dins de la revista, una història de mestra.
El primer article ha estat escrit per la mestra i pedagoga Àngels García-Carpintero, que s’endinsa fins als segles X i XI per presentar un conjunt de dones que vivien i desenvolupaven una intensa activitat social a les maresmes del delta del Llobregat. Dones, com tantes altres, que han estat, com indica la pròpia autora, oblidades per la història i que amb aquest article es reivindica el seu coneixement.
Si l’anterior article s’emmarca en el procés de consolidació del feudalisme, el de Joaquim Solias Huélamo avança fins a l’Edat Moderna. Historiador de formació, ha volgut presentar en aquesta contribució una relació dels viatgers que van travessar l’Hospitalet en el seu pas cap a Barcelona, entre els segles XVI i inicis del XIX, i que van descriure alguns aspectes dels paisatge i la societat a partir dels egodocuments, és a dir els relats que aquestes persones escrivien sobre les seves vivències i les transmetien a l'entorn social més proper.
El tercer article corre a càrrec del periodista i historiador Jesús A. Vila, sobre un tema que no en va tractem aquest any. Justament al mes de maig es va commemorar un segle de la llei que permetia la segregació de la Marina de l’Hospitalet per aconseguir els terrenys necessaris per construir el gran port franc que semblava que Barcelona necessitava. L’Hospitalet va perdre gairebé la meitat del seu terme municipal, especialment la zona agrícola i la platja, i al final els terrenys del port franc es van convertir en el polígon industrial de la Zona Franca.
Sobre el cop d’estat de Franco, la Guerra Civil i el període de dictadura franquista, el CEL’H ha publicat molts materials, tant a la mateixa revista de Quaderns com en altres publicacions editades en les diverses col·leccions del Centre. El treball i la recuperació de la memòria sobre el que va passar en aquestes dècades ha estat especialment fructífer. I a aquestes línies d’investigació s’ha d’afegir l’aportació de l’historiador Joan Montblanc Lasaga, que a partir d’una notable tasca de rastreig de documentació ha localitzat un gran nombre de víctimes de la repressió franquista al conjunt del Baix Llobregat. En el cas concret de l’Hospitalet el nombre ha estat de 1871. L’article se centra en mostrar no només qui eren aquestes persones sinó també les condicions en què van viure el seu empresonament durant el franquisme, així com l’evolució de les prioritats repressives del règim.
Per últim, l’article de Laura Moreno Segura, consultora de polítiques públiques, traça un recorregut per una temàtica molt poc tractada fins ara per Quaderns, com és el desenvolupament dels sistemes de transport urbà a la ciutat. Partint com a inici de la conformació de la ciutat industrial del segle XIX, aquesta contribució segueix la creació i els entrebancs que afecten una xarxa de transport urbana feble i molt dependent de les dinàmiques de Barcelona fins al final de la dictadura franquista.
La memòria de mestra que es presenta en aquest número és la de Josefina Vidal Badia. Es tracta d’una memòria particular, ja que parteix de les converses que la Clara Parramon va mantenir amb la Josefina abans de la seva mort, el mes de maig de 2018. A partir de les transcripcions d’aquestes converses, la Clara ha elaborat un recorregut vivencial de la mestra i la seva implicació especialment amb el COPEM.
Per adquirir aquesta publicació adreceu-vos, si us plau, a info@mecenix.com.
Torna a dalt