Per no escampar els records
Autora: Montserrat Torra i Puigdellívol
L'autora
Montserrat Torra i Puigdellívol (Manresa, 1950) és llicenciada en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana. Entre el 1972 i el 2010 ha estat professora de secundària en diferents instituts i ha treballat al Servei d’Ensenyament del Català del Departament d’Ensenyament. A més, ha participat en l’elaboració de diverses publicacions per treballar la literatura adreçades a l’alumnat de secundària i és autora i coautora de material didàctic per a l’ESO i el batxillerat. També ha desenvolupat tasques com a assessora lingüística per a diversos projectes, entre els quals un any al servei de correcció lingüística de TV3.
Viu des de fa anys a Sant Joan Despí i, des de la jubilació, participa en el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat formant part del consell editorial d’Edicions del Llobregat. Tot i això, sempre s’ha interessat per temes manresans i relacionats amb la família, i en aquest sentit va publicar, el 1982, Cementiri d’estels, l’edició de l’obra d’un poeta manresà oncle seu, Ferran Puigdellívol, i el 2012, a través de Mecenix, l’obra Ideals i desenganys. Cartes des de Rússia a un germà (1941-1942), un epistolari entre el seu pare i un germà seu. En l’actualitat està treballant en dues obres més relacionades també amb la família i Manresa.
Presentació del llibre
Una finestra, una fotografia, un llibre, un quadre... Si estirem el fil de la memòria, qualsevol objecte del nostre entorn quotidià ens pot portar a descobrir la història que s’hi amaga. Per no escampar els records és un llibre de textos curts organitzats en dues parts. La primera, “Àlbum de fotos”, són tretze mirades especials a objectes, espais o persones. Unes mirades que de vegades permeten arribar a la intimitat dels records, com si ens haguéssim entretingut a espiar per un forat de la memòria allò que estava allà adormit.
“Mirem-nos-el, però no el toqueu, eh?”, ens deia la mare exemplificant el “mira’m i no em toquis” reservat als objectes fràgils i delicats. I nosaltres li anàvem al darrere i enfilàvem passadís enllà fins al despatx del pare. "Ara no i és, ja hi podem entrar? I la mare obria una de les quatre portes vidrieres de la llibreria i, amb molt de compte, que no es fes malbé, en treia un llibre. El llibre.
Aleshores venia el ritual de sempre, mirar la tapa, lletrejar-ne el títol (Cvqves de llvm) i diàlegs impossibles.
—Cu-ques-de-llum —deia algun dels més grans.
—Però si no hi ha u!
—És igual, però les ves és com si fossin us.
—Per què?
—No ho sé, perquè és vell...
I ja volíem continuar, perquè aleshores començava la màgia. La mare passava la pàgina i allà, enganxat darrere la coberta, amb un marc de cartró i un paper de cel·lofana groc al davant, hi havia un poema escrit a mà, amb lloc i data i signat: Manresa, 16 de juliol de 1937, Ferran. Aquell Ferran invisible però present tantes vegades, el germà poeta de la mare, mort l’any 41 als 21 anys, tan jove. Aquell era el tresor del llibre, del llibre de la mare. I nosaltres, que lluny aquelles dates!, ho anàvem entenent, perquè el poema es titulava “Per tu, germana” i començava dient “Avui és el teu sant.” I ja vèiem que el germà li va fer dos regals un dia pel seu sant, un llibre de poemes i un poema propi i dedicat, i ella, després, va ajuntar poema i llibre en un de sol per no escampar els records.
La segona part del llibre, “Fils invisibles”, inclou onze textos curts que descriuen situacions o fets més o menys insòlits o curiosos. Potser només són casualitats, però jo ja fa temps que en dic així, fils invisibles, perquè em semblen fets que van un punt més enllà de l’atzar. Sí que potser comencen com una casualitat qualsevol, però acaben reblant el clau, de manera que s’escau un fet casual damunt d’un altre que és fruit de l’atzar. Ana María Matute, en el documental que repassa la seva biografia La niña de los cabellos blancos, també parlava d’això en algun moment de les seves intervencions. Deia que hi havia fets casuals que li havien canviat la vida, però que precisament per aquest motiu considerava que eren molt més que simples casualitats. D’acord, n’hi ha que et canvien l’existència, però també n’hi ha un munt que no t’aporten res d’especial i, en canvi, indiquen que hi ha lligams estrets al nostre voltant que no controlem en absolut.
De vegades, aquests fils que van lligant fets entre ells es compliquen encara més i van teixint i entortolligant relacions, unes relacions que ens són imperceptibles, però que, a poc a poc, es van fent sentir. Com una teranyina.
La primera vegada que vaig ser conscient d’aquests fets va ser un d’aquests casos teranyina, en què ens vam sentir implicats tots els meus germans. Des d’aleshores he anat observant aquest tipus de fenòmens i els he anat anotant. Són anècdotes curioses, històries quasi fantàstiques o fets quotidians estranys, però tots ells contribueixen a envoltar-nos d’un subtil teixit de relacions que, per mi, deixa ben clar aquest fil invisible que ens acompanya.
Per adquirir el llibre adreceu-vos, si us plau, a info@mecenix.com.
Torna a dalt