Mecenix - El vostre projecte de llibre

Els altres parroquians

Immigració i parròquies a la Catalunya metropolitana (1950-1980)

Autor: Francisco J. Rodríguez Baena
Aquest llibre forma part de la Col·lecció Recerques/Retrats, núm. 10, del Centre d'Estudis de l'Hospitalet

Presentació de l'autor

El record de la convivència de les formes de viure la fe em va portar a reflexionar sobre el paper que van fer les parròquies de barri, moltes d’elles erigides i construïdes els anys 60 del segle XX, quan el fenomen de la immigració intrapeninsular va assolir el seu zenit en xifres. Per aquesta raó, el marc temporal de la recerca abasta les dècades dels anys 50, 60 i 70 del segle XX, precisament els anys del boom migratori al Principat. En aquesta investigació, emperò, hi ha referències a esdeveniments i documents anteriors i posteriors a aquelles dècades, que en fan al·lusió o bé serveixen per enfortir el fil argumental.

La dona del record que enceta la recerca tenia a casa seva el quadre del santcrist del seu poble d’origen, però alhora guardava amb zel la medalla de la catalaníssima Moreneta, un regal de la parròquia, que exhibia orgullosa al costat del Natzarè. Van ajudar, per tant, les parròquies en el procés d’integració? Podem assegurar que van actuar com a agents integradors d’aquelles persones que havien deixat casa seva per començar una nova vida en unes ciutats desarticulades, desbordades, sense cohesionar i a on segurament no coneixien ningú? Si és el cas, com s’hi van ‘enfrontar’ les parròquies? Com arribaven als nouvinguts? Va ser un camí de roses, un bufar i fer ampolles, com es desprèn del record —segurament autocomplaent— que encapçala aquest treball? Aquestes són les principals preguntes que marquen el pit lane per arrencar amb la investigació.

Sovint les parròquies eren, juntament amb la feina, el primer lloc on l’immigrant socialitzava amb els seus veïns, catalans autòctons o no. És més, a vegades l’església era l’únic espai comunitari que hi havia en els barris impersonals i desordenats que anaven creixent com a bolets a la perifèria barcelonina, resultat de la necessitat d’habitatges per allotjar aquests contingents de població. I molts d’ells, seguint els usos i costums que havien portat del poble, buscaven una església per rebre els sagraments o oir missa. O bé, com va passar més endavant, s’agrupaven al seu voltant per fer pinya amb la resta de conciutadans per reivindicar més serveis, més equipaments o drets laborals, si era el cas que el mossèn s’avenia amb l’obertura ideològica que començava a experimentar l’església catalana, sobretot arran de la celebració del Concili Vaticà II i els aires de canvi que es respiraven a les sagristies.

Contingut del llibre

Pròleg, Carles Santacana

• 1. Introducció
• 1.1 Estructura de la recerca
• 1.2 Metodologia, bibliografia i fonts
• 2. Context històric
• 2.1 La primera gran onada del segle XX (1910-1930)
• 2.2 Les migracions de la fam dels anys 40
• 2.3 La segona onada migratòria (1950-1975)
• 2.4 L'Església durant el franquisme: esquerdes en un bloc granític

BLOC 1: Del profà

• 3. Les parròquies com a espai de socialització primerenca de l’immigrant
• 4. L’Església i la manca d’habitatge: entre l’oportunitat i el paternalisme
• 5. Solidaritat a les parròquies, sense les parròquies: el Dia de l’Emigrant
• 6. Preocupats i desorientats: els debats sobre la relació Església-migrants
• 7. Entre l’assistència paternalista i l’acció social compromesa
• 8. Mossens en terra estranya
• 9. A voltes amb la llengua

BLOC 2: De l’espiritual

• 10. ‘Lost in predication’: el trauma de l’emigració en la pràctica religiosa
• 11. Religiositat popular de l’immigrant: panacea o mal de cap?
• 12. I els de tota la vida, què en pensaven?
• 13. Conclusions
• 14. Annexos
• 15. Fonts i bibliografia

Per adquirir el llibre adreceu-vos, si us plau, a info@mecenix.com.