L’encís dels esbossos
Autora: Judith Usall i Rodié
(Llibre de relats de 68 pàgines, amb il·lustracions originals d’Elsa Plaza i Pròleg d’Elina Norandi. Contingut: "Esfinx", "Lilith", "Antígona", "Clitemnestra", "Pentesilea", "Medea", "Helena", "Pandora", "Cassandra", "Ariadna", "Judith", "Eurídice", "Eurídice i Perséfone", "La dona de Lot", "Pasífae", "Vasthi", "Ifigènia".)
A la nodrida llista d’articles científics de l’autora cal afegir, ara, aquest llibre de relats curts remotament basats en disset mites clàssics —llatins, hebreus i perses— de l’antiguetat, que tenen com a nexe d’unió la seva condició femenina i com a emblema la seva inesgotable capacitat arquetípica. El consell de la mateixa autora és llegir els relats amb total llibertat i remetre’s als mites clàssics com si aquests fossin simplement una nota a peu de pàgina “per llegir i oblidar” com ella mateixa assenyala. D’aquesta manera, els relats aconsegueixen una vida pròpia, més enllà de la seva referència mítica, i ens condueixen per un món d’intimitats i suggeriments carregats de fantasia, un punt de misteri i un xic de sensualitat.
Judith Usall i Rodié és psiquiatra, investigadora sobre dona i salut mental de manera específica, i feminista militant, si és que en aquest punt la militància no representa sobretot una manera d’entendre el món, les relacions personals i l’equilibri mental. És també una escriptora amb un estil depurat, concís, imaginatiu, corull d’imatges, suggeridor… que agradarà els amants dels mites clàssics, per suposat les dones de tota condició i la gent que gaudeix amb la gran literatura de perfils poètics.
Com a mostra, un esbós de "Lilith":
Aquesta nit he tingut un malson; no en recordo quasi res, però en despertar-me m’ha semblat sentir una veu que em prevenia contra el nostre viatge a Creta. Em sento inquieta: d’una manera mai sentida abans.
Tu sempre sents ansietat davant dels viatges. Algunes vegades tens por de l’avió. En altres ocasions tems posar-te malalta a l’estranger,. Tot sovint pateixes per por d’alguna desgràcia familiar mentre som fora. Saps que això és passatger; de fet, no crec que tinguis cap do per a la profecia.
Mai havia somiat cap cosa semblant. La por mai havia estat tan intensa com ara.
Si ho vols així, podem ajornar el viatge: ets tu qui va insistir en llogar un vaixell. Jo ni tant sols sé navegar.
No podem ajornar-lo. És la nostra fatalitat. Crec que fa temps que esperava una situació com aquesta; a la fi alguna cosa d’ irreparable.
Mai t’havia sentit parlar d’aquesta manera. No aconsegueixo desxifrar si realment ho passes tan malament com dius o estàs exagerant com fas sovint.
Ara he recordat una altra cosa del somni: tu em cridaves i em deies Lilith.
Aquesta nit m’he despertat amb un sobresalt. Perdíem el control del vaixell: hi havia una tempesta com mai havíem vist, i el radar i la radio no funcionaven. Tu em cridaves i jo no podia respondre’t. No recordo ben bé què m’ho impedia, però l’ansietat deguda a sentir la teva veu i no poder respondre’t era la sensació més dolorosa que mai he experimentat. En els somnis les sensacions mai són com en la realitat: es deformen com en els espills de les fires. M’he despertat responent-te, però he vist que no em cridaves a mi.
Aquesta nit he tingut un somni semblant al que tu m’has explicat. Hi havia una tempesta.
Jo era a coberta mentre tu descansaves a la cabina. Et cridava perquè tenia por que una ona se t’endugués i et deia d’aixoplugar-te. Al mateix temps, el mar estava a punt d’arrossegar-me a mi. Però, tot i que sembli estrany, eres tu qui calia protegir de l’onatge. Tenies raó quan deies que en els somnis les sensacions es deformen: s’alleugereixen o es fan més pesades. […]
Per adquirir el llibre us podeu adreçar a la botiga d'AnimaMecenix o bé a les adreces de correu info@mecenix.com o ambar@periodistes.org.
Volver arriba