Capdevila i nosaltres
L’Hospitalet: crònica política d’aquells anys decisius (1964-1979)
Autor: Jesús A. Vila
Em vaig estrenar com a periodista crític, és a dir, com a periodista professional —es pot ser periodista professional sense ser crític?— informant sobre la actualitat de l’Hospitalet, quan Vicenç Capdevila Cardona acabava de ocupar-se de l’alcaldia. Quedaven pocs mesos per la desaparició física del general que havia vençut a la Guerra Civil i ja feia gairebé un lustre del més important estat d’excepció que havia decretat el règim franquista i que iniciava la veritable decadència de la dictadura. Fer premsa el 1973 i fer-la des dels suburbis obrers de la Barcelona empobrida i enmig del tràfec de les protestes obreres i estudiantils, comportava prendre partit. I prendre partit implicava apostar per una de les dinàmiques en procés, la del vell règim o la del nou, democràtic, que apareixia irreversiblement a l’horitzó, i fer-ho en qualsevol àmbit que permetés la participació activa i que et donés una certa sensació d’utilitat. A mi m’agradava escriure i quan em van donar la primera oportunitat, la vaig aprofitar. A més, fer-ho en les pàgines dels diaris de Barcelona, incloïa un cert reconeixement de la capacitat d’influència que la premsa activa i polititzada tenia sobre la modestíssima realitat dels municipis. A l’Hospitalet, la gent que assumim la tasca militant de fer premsa a les acaballes del franquisme, érem joves d’entre 20 i 30 anys que explicàvem el que passava sota el tamís, ja incontenible, de l’oposició democràtica. Constituíem una nova fornada de corresponsals d’una premsa que jugava fort a favor de la democratització del règim, facilitant la incorporació dels joves aprenents de periodistes, tot l’espai disponible a les pàgines dels diaris i un cert compromís de dedicació.
Així comença el llibre Capdevila i nosaltres. L’Hospitalet: crònica política d’aquells anys decisius (1964-1979), escrit pel periodista Jesús A. Vila al voltant de la personalitat de Vicenç Capdevila Cardona, que va ser regidor de Cultura i alcalde de l’Hospitalet —abans d’iniciar una important carrera política a Catalunya i a l’Estat—, en els anys immediatament anteriors a l’adveniment del sistema democràtic a Espanya. Una llarga entrevista amb el personatge serveix per reflexionar sobre com van ser els últims anys del franquisme i els primers de la Transició a Espanya, a Catalunya i a l’Hospitalet, i comparar les actituds polítiques d’aquells anys amb les posteriors. Un llibre que, probablement, no deixarà indiferent ningú.
El llibre s’edita sota l’aval i en l’àmbit de les publicacions del Centre d’Estudis de l’Hospitalet.
Jesús A. Vila García és periodista, llicenciat en història per la Universitat de Barcelona i DEA per la UPF. Va ser fundador, membre del consell d’administració i redactor de l’Estaca, setmanari de l’Hospitalet, aparegut en plena Transició, redactor del primer "Llobregat" que editava El Periódico de Catalunya, col·laborador de Ràdio l’Hospitalet, tertulià de l’Hospitalet TV i director, a la comarca, de les revistes El Llobregat i El Nou Llobregat, d’una ràdio municipal i posteriorment redactor en cap de Diari de Barcelona. Soci de primera hora del Centre d’Estudis de l’Hospitalet, en va ser membre de la Junta durant un període curt i, des del 2008 fins al 2015, col·laborador en les tasques d’edició i publicacions de l'entitat a través de l’empresa Ambar Comunicació, SL. És autor d’una dotzena de llibres entre treballs d’investigació històrica, obres de divulgació, teatre, novel·la, recopilacions d’articles, etc.
Per adquirir el llibre us podeu adreçar a info@mecenix.com o ambar@periodistes.org.
Volver arriba