Libro en distribución por la editorial.

Si estás interesado/a en conseguir algún ejemplar de este libro, te rogamos te pongas en contacto directament con el autor/a o con la editorial, utilizando las siguientes direcciones:
[email protected]
[email protected]

Si estàs interessat/ada a aconseguir algun exemplar d’aquest llibre, et preguem que et posis en contacte directament amb l’autor/a o amb l’editorial, fent servir les següents adreces:
[email protected]
[email protected]


IDEALS I DESENGANYS.

Cartes des de Rússia a un germà (1941-1942)

Montserrat Torra i Puigdellívol

En Daniel i l’Albert, els dos protagonistes de la història epistolar que es presenta en aquest llibre, eren els fills tercer i primer d’una família manresana molt vinculada a l’activitat cultural de la ciutat. Nascuts el 1919 i 1916 respectivament, tots dos han fet estudis primaris i elementals i després s’han posat a treballar, abans d’haver de participar en els conflictes bèl·lics de l’època. Però han viscut en aquest context familiar que, amb tota seguretat, els deu haver marcat perquè les cartes que s’escriuran siguin com són.

Les cartes que inclou aquest llibre són només unes quantes de les que va enviar en Daniel a l’Albert, que és el que les va guardar, i se’n fa la transcripció, contextualització i comentari. És l’època de la primera postguerra espanyola i la situació personal de cadascun dels dos protagonistes és aquesta: en Daniel s’ha casat, als 21 anys, i l’Albert encara no, però l’Albert s’acaba de llicenciar i a en Daniel encara li falta temps. És un conjunt de 33 cartes que conformen una unitat conceptual excepcional. Mostren el procés d’en Daniel cercant un futur professional —amb neguits i ambicions, il·lusions i desenganys constants—, procés que acaba amb la seva incorporació a la División Azul, màxim exponent d’aquestes il·lusions i desenganys viscuts tan intensament.

El material té dues parts ben diferenciades: les primeres 14 cartes, en què cadascú és a casa seva i tenen relacions més o menys comercials, ens mostren com en Daniel va consultant i comentant, a l’Albert, temes diversos relacionats amb el seu futur; i les 19 següents, des d’Alemanya i Rússia, quan en Daniel se n’ha anat a la División Azul.

L’autora, filla de l’Albert, comenta algunes de les sensacions viscudes a l’hora de descobrir tot aquest material:

«Des de petita havia sentit a dir que l’oncle Daniel havia anat a Rússia quan era jove. Primer això no significava res, per mi. [...] Més endavant et diuen que havia anat a la División Azul, i de fet, encara no saps ben bé què era allò. Quan ho entens tot plegat, te n’oblides, perquè el present i la vida quotidiana i familiar no viuen en absolut d’aquell record. I la relació amb l’oncle Daniel està teixida per altres lligams que no tenen res a veure amb aquella qüestió. Record aparcat, tema arxivat.

»Però un dia trobes les cartes de Rússia i tot plegat cobra un sentit nou, diferent, que desperta la curiositat d’allò tan sabut i desconegut alhora. Llegir-les va ser tota una aventura plena de sensacions diverses que, en l’anàlisi detallada que se n’ofereix més endavant, aniré descrivint. Però en una primera lectura ja hi destacaven, a més de les lògiques al·lusions a les relacions familiars, uns quants temes recurrents: el paisatge, el company rus, la literatura, el retorn.»

La literatura, el paisatge i les ganes de tornar són alguns dels temes de d’aquestes cartes que venien de Rússia. Les descripcions que fa en Daniel del paisatge rus mostren que té una sensibilitat especial per copsar i transmetre la immensitat d’aquest paisatge i les sensacions visuals i auditives que li produeix, o la duresa de l’hivern, la bellesa que percep en aquest entorn i que contrasta amb la violenta situació que hi està vivint. Aquí se n’ofereix una mostra:

«Rusia tiene dos colores. Blanco y verde. Y no conoce más. A veces un tinte rojo ilumina el cielo cuando el sol se resiste a desaparecer y en una agonía inútil tiñe de sangre el horizonte. Entonces Rusia, esta Rusia eterna, de campos, y aguas, y árboles, es roja, pero parece siempre que este rojo es de dolor. Y los ríos recogen este último esfuerzo del sol y tornasolan sus aguas para conservar el recuerdo. Entonces Rusia es divina.»

Es nota que li agrada escriure, i aquests textos en què expressa tota la seva emotivitat mostren una clara intenció literària. També parla sovint del seu llibre de notes, que va completant amb el pas dels dies. D’altra banda, l’Albert li envia sovint novetats per llegir, la qual cosa permet que algunes cartes d’en Daniel es converteixin en textos curiosos de crítica literària d’allò que el seu germà li ha fet arribar. La relació epistolar entre tots dos, per tant, també té un vessant cultural, reflex probablement de l’ambient que havien viscut a casa.

Un altre tema que es va descobrint entre línies al llarg de les cartes és l’ànsia pel retorn. Expressat de manera molt cauta, de tant en tant podem llegir que si vindrà aviat, que si no, que si es parla del retorn, que si ja no n’hi ha ni rumors… Entremig, la història d’un company rus, explicada només a través de dues cartes, comença a dibuixar el desengany que sembla que experimenta en Daniel. Tot plegat fa pensar que viu un procés interior dur i difícil, un procés que, segons l’autora, quedaria emmarcat entre dues frases: una, de la primera carta des d’Alemanya, en què es mostra entusiasmat pel funcionament de tot l’engranatge alemany, i l’altra, de la penúltima, en què està exultant perquè l’han ferit i això li permetrà tornar ben aviat a casa.

Un altre aspecte interessant d’aquest llibre és la reproducció d’uns quants fragments del dietari que en Daniel va escriure des que va marxar cap a Rússia fins que va arribar altra vegada a casa seva. Així doncs, no solament trobarem la transcripció i comentari de les cartes, sinó que el seu contingut es veu completat, en molts casos, per aquestes notes. I d’aquesta manera s’ha pogut aprofundir molt més en els fets viscuts per en Daniel i relatats, en part i només alguns, en les cartes des de Rússia al seu germà Albert.

Montserrat Torra Puigdellívol (Manresa, 1950) és llicenciada en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana i des del 1972 fins al 2010 ha estat professora de secundària. Ha participat en l’elaboració de diverses publicacions per treballar la literatura adreçades a l’alumnat de secundària i és autora i coautora de material didàctic per a l’ESO i el batxillerat. Membre de la Junta del Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i del Consell editorial d’Edicions del Llobregat, és directora de la Col·lecció Estudis d’aquesta editorial. Tot i viure al Baix llobregat, s’ha interessat sempre per temes manresans i relacionats amb la família, i en aquest sentit va publicar, el 1982, Cementiri d’estels, l’edició de l’obra d’un poeta manresà oncle seu, Ferran Puigdellívol. Ara presenta un treball també relacionat amb l’àmbit familiar i manresà, les cartes des de Rússia del seu oncle Daniel Torra, enviades a l’Albert, el seu pare.

Volum de 120 pàgines amb fotografies en blanc i negre i color.