Llibre en producció per l’editorial

Can Serra: 50 anys d’història (edició en català)

Aquest llibre vol ser un homenatge al barri de Can Serra, a tothom, a les persones, als grups i a les institucions que han configurat aquesta comunitat difusa però tan original que és aquest barri.

L’ocasió ha sigut la commemoració dels cinquanta anys en que hi van venir els primers veïns. El moviment popular d’aquells inicis és encara avui un record viu que ens ajuda a caminar. Perquè a mida que creixien els blocs es construïa també la comunitat. Al començar ningú es coneixia, però al cap de poc s’havien “edificat” sòlides amistats que perduren. Érem conscients que la lluita per la dignitat fa referència tan a l’urbanisme i al ciment com a les relacions personals i la llibertat.

No volem alimentar la nostàlgia. Volem mirar el futur. Però per construir el futur cal la memòria, aprendre del passat. La història no és banal, sempre és un compromís. Cal saber la història de les pedres o, millor dit, de la relació entre els veïns i el territori. Mai el territori és aliè a les persones. Amb les nostres intervencions el modifiquem, el fem nostre i acabem estimant-lo com el menjador o dormitori de casa. Els veïns d’avui cal que sàpiguen que el barri que tenen és resultat d’aquella voluntat i esforç per aconseguir-l’ho.

Es va tenir èxit en les reivindicacions. Però el que va passar anava més enllà de l’èxit. La lluita reivindicativa fou el ciment humà que va fer possible la millora de les condicions de vida. Es van teixir amistats, una nova cultura i una identitat col·lectiva. I avui ens sabem, ens recordem, ens estimem.

Més encara. La història que s’explica aquí va més enllà d’ella mateixa. Perquè tota història, per circumscrita que sigui, és un mirall de la història global. Can Serra, com tot microcosmos, era el reflex d’aquell moment d’antifranquisme, de la transició cap a la democràcia, de lluita per la llibertat, de combat per la cultura, d’una església popular, de la igualtat de la dona…

Aquí no s’explica una història de les idees sinó de fets, o millor dir, d’idees que han encarnat unes persones. Per això hem volgut que al llarg de tot el text hi figurin els seus noms i cognoms. Són com els fonaments sobre els que s’aguanta tot el polígon.

Bonifacio Febrero, Mª.Pau Trayner, Jaume Botey