Quaderns d'Estudi, núm 31 CEL'H

€0
12.50%
€370
Del total €2960
22
Mecenes
27
Dies per finalitzar
Aquest projecte serà finançat el
14
de novembre
de
2017
 
Soci/a: €13
Hi ha 12 mecenes en aquest nivell.
Qui s'acull a aquesta modalitat és soci/a del CEL'H i amb la seva aportació rebrà un exemplar de QdE a la seva adreça postal sense càrrec.
Horitzó òptim de mecenes en aquesta modalitat: 50
Aportació especial: €18
Hi ha 8 mecenes en aquest nivell.
Pot acollir-se a aquesta modalitat el soci/a del CEL'H o qualsevol lector/a potencial, i amb la seva aportació rebrà un exemplar de QdE a la seva adreça postal sense càrrec.
Horitzó òptim de mecenes en aquesta modalitat: 40
Mecenatge particular: €35
Hi ha 2 mecenes en aquest nivell.
Pot acollir-se a aquesta modalitat el soci/a del CEL'H o qualsevol lector/a potencial, i amb la seva aportació rebrà dos exemplars de QdE a la seva adreça postal sense càrrec.
Horitzó òptim de mecenes en aquesta modalitat: 30
Mecenatge corporatiu: €100
Encara no hi ha cap mecenes en aquest nivell.
Pot acollir-se a aquesta modalitat el soci/a del CEL'H o qualsevol lector/a potencial, a més d'empreses, entitats o corporacions. La seva aportació inclourà el logotip a la pàgina de crèdits i la contraportada de l'exemplar i rebrà cinc exemplars de QdE a la seva adreça postal sense càrrec.
Horitzó òptim de mecenes en aquesta modalitat: 5
Formulari de contacte
Nom
Email
Assumpte
Missatge

Compromís de pagament
   
Nom: *
Cognoms: *
Email: *
Modalitat:
Preu: 13
 
Pulsar una sola vegada

Quaderns d’Estudi, núm 31.

AQUEST PROJECTE ES EDITARÀ GRÀCIES A UN MECENATGE EXTRAORDINARI REBUT PEL CEL’H QUE GARANTEIX LA PUBLICACIÓ D’UN NOMBRE LIMITAT D’EXEMPLARS. L’APORTACIÓ DELS MECENES, EN AQUEST PROJECTE, VA DIRIGIT A POSSIBILITAR L’EDICIÓ DE MÉS DE 250 EXEMPLARS. L’EDICIÓ ES TANCARÀ QUAN FINALITZI EL DIA 49. LA DISTRIBUCIÓ S’INICIARÀ A partir del DIA 50.

Teniu a les mans el número 31 de Quaderns d’Estudi. En AQUEST cas és tracta d’un nombre miscel·lani en el qual Donem sortida a 01:00 conjunto de recerques recents.
Són quatre a els articles que conformen AQUEST volum, que finalitza amb la secció Fixa sobre Memòries d’Mestres. Dos dels articles, ALS quals ENS referirem en primer lloc, són comunicacions que és van presentar a les Jornades d’Història de l’Hospitalet celebrades l’any 2015 i que, per Qüestions de llargada i d’espai, no és van poder encabir en el nombre monogràfic 30, que el Centre d’Estudis va editar amb el conjunto de comunicacions d’aquelles jornades. La comunicació de Jordi L. de la Pinta, arqueòleg i investigador, presenta un Treball que rescata i cataloga una part del patrimoni urbà sovint oblidat pèls Habitants de la ciutat. Un Aspecte del patrimoni ornamental de l’Hospitalet: els rellotges solars documenta aquests instruments que en époques preindustrials i en Societats amb una basa econòmica rural Servien per mesurar el temps i els hores. Avui és conservin Especialment en d’algunes de les masies que han sobreviscut al Creixement urbà Tant intens de la ciutat al segle XX. L’altra comunicació corresponent a la qual van presentar Joaquín Ruiz Garcia i Cristina López Villanueva amb el títol: Emigració murciana a Collblanc-Torrassa a l’any 1924: la gènesi d’un barri. Una de les primeres Arribades massives de població a Catalunya va tenyir el su origen en el sud-est peninsular i va TROBAR 1 lloc per viure a l’Hospitalet, Molt Especialment en aquests barris. L’estudi analitza amb detall la COMPOSICIÓ de les llars i els Xarxes dels migrants pioners que, procedents de la localitat murciana de Mazarrón, és van assentar a l’Hospitalet. És un estudi sobre AQUEST fenomen, la Migració, que se suma a l’Abundant literatura generada per 1 ciutat que ha fonamentat gran part del su Creixement a l’època contemporània sobre la base de la recepció de població, Abans donis d’Altres contrades d ‘Espanya ara des d’Altres Països.
El tercer article, De quan a els llibres eren la clau. Llibreries de l’Hospitalet als anys 70, mostra l’heroïcitat que suposava en aquells anys la creació d’aquests negocios en un Hospitalet Marcat per l’estigma de ser suburbi i perifèria de la gran ciutat. La cultura, i a els llibres, havíen d’arribar a una població que no tenia accés a unes Mínimes infraestructures culturals. Per Tant, el llibre, com a eina de Coneixement i d’emancipació, s’havia de posar al Servei del canvi política i social que és vivia a aquells anys. La Florida, la Catalunya i Els Pins van ser les tres llibreries que és van Obrir a la ciutat entre a els anys 1975 i 1977, i de les quals segurament poca gent de la ciutat se’n Recorda. En Carles Ferrer Sales, filòleg, bibliotecari i 1 dels Fundadors de la llibreria Perutxo, ha reconstruit la història d’aquestes 3 llibreries, el su Naixement, Creixement i posterior desaparició.
También en el marc d’AQUESTA voluntat de recuperar pedaços de la memòria històrica de la ciutat s’a de situar la Contribució de Natalia Cames Gallego, La major indústria d’ulleres a Espanya era a l’Hospitalet: Història de la INDO (1943 -2007). Una Contribució que Neix a partir d’1 primer exposició exclusivament fotogràfica, inaugurada al Centre Cultural de Santa Eulàlia, el barri on s’ubicava la fàbrica; Posteriorment, l’exposició és va ampliar per inaugurar-se al centri d’exposicions de la Tecla Sala a finals de 2015, La INDO de l’Hospitalet: memòria gràfica d’una empresa. Com indica l’autor no és una empresa dels sectors tradicionals de la ciutat (tèxtil, Metal·lúrgic o materials de la construcció) ni te l’Antiguitat de Moltes de les empreses més emblemàtiques d’aquests sectors. Tanmateix, va tenyir una gran importància en la Modernització de l’Teixit productiu de la ciutat, ATES que és tractava d’un sector caracteritzat per la tecnologia i 1 FORTA competitivitat internacional.
Tanquem AQUEST Quadern, com fem habitualment en Els últims números, amb la secció Memòries de Mestres. En AQUEST ques és tracta dels records de l’Eugènia Vázquez Moreno, un mestra que va passar gran part de su vida professional a la ciutat. Des de l’any 1978 a l’any 2010, primer va ser professora d’història i Posteriorment de social a l’institut Mixt nº4, que l’any 1980 fou reanomenat Mercè Rodoreda. Eugènia Vázquez va participar en la creació i consolidació dels nous centres educatius que s’obrien a la ciutat com a consequencia de l’fort Creixement demogràfic que havia tingut i que tenia en aquella decades dels anys 1970 i 1980.

(De la Presentació)