Llibre en procés d’edició

No en van tornar. Exili i emigració dels hospitalencs a Amèrica durant la Guerra Civil Espanyola i la postguerra.

Enric Gil Meseguer

La derrota en la Guerra Civil i els durs efectes de la postguerra els van expulsar de casa seva i la majoria no en van tornar. Aquesta és la història dels exiliats i els emigrants hospitalencs més desconeguts, els que van anar a parar al continent americà: Mèxic, l’Argentina, Xile, Equador, República Dominicana, Brasil, Estats Units… 40 anys d’oblit van esborrar aquí la seva memòria gairebé del tot. Aquest llibre, fruit d’una investigació realitzada en els darrers quatre anys, ha recuperat les vicissituds de gairebé un centenar d’exiliats i de molts més emigrants que van refer les seves vides a milers de quilòmetres d’aquí.

Alguns exemples del que trobareu al llibre:

Els Nens de Morèlia van ser un grup de 450 infants evacuats pel Govern de la República cap a Mèxic a mitjans de 1937, en plena guerra. Els seus pares els allunyaven del perill, pensaven que només s’hi estarien uns mesos. Molts no van tornar mai. Dos d’aquests Nens de Morèlia eren de l’Hospitalet. La seva és una de les aventures més increïbles de la Guerra Civil Espanyola. Una aventura de 22.000 quilòmetres que va durar 13 anys en un cas i tota la vida en l’altre

Maria García va viure la guerra a l’Hospitalet. Emigrada com tants d’altres, va viure i treballar aquí durant la guerra en una fàbrica d’armes; hi va conèixer la seva parella, amb la que va anar a l’exili; allà va tenir un fill, que va néixer a la miraculosa Maternitat d’Elna que regentava la infermera suïssa Elizabeth Eidenberg. Va tenir sort i s’hi va poder quedar a treballar dos anys com a ajudant al costat d’Eidenberg fins que la pressió dels nazis durant l’ocupació alemanya la va forçar a seguir els passos del seu company cap a Mèxic, amb la seva criatura. Però allà… Molts anys després, la Junta d’Andalusia li va atorgar la seva medalla d’or, que va recollir al costat del Nobel de literatura José Saramago.

Què feia una anarquista hospitalenca amb un falangista dels que van participar a l’aixecament militar esclafat el 19 de juliol a Barcelona? Aquesta és la història d’una estranya parella, en sí mateixa contradictòria, que va acabar en matrimoni a l’Argentina, després del pas d’ell com a un heroi per la División Azul, la marxa d’ella al seu país com a venjança, i una misteriosa acusació d’assassinat…

El nostre protagonista treballava a Torre Barrina com a xofer per a la vídua Farnés, una de les dones més riques de l’Hospitalet, fins que la seva activitat sindical li va complicar, i molt, la vida; es va haver d’exiliar a Amèrica després de la guerra, deixant endarrere la dona i els fills. Però el temps anava passant i va acabar formant en secret una segona família a l’exili. Després de mort, la família d’allà va investigar i es va acabar retrobant amb la família d’aquí… i fins i tot van fer un documental sobre el cas que ha guanyat un premi.

 

Enric Gil Meseguer (Barcelona, 1964)

Llicenciat en Ciències de la Informació (UAB) i en Estudis de l’Àsia Oriental (UOC). Exerceix de periodista als mitjans de comunicació municipals de l’Hospitalet. Ha escrit diversos llibres i articles de recerca relacionats amb l’exili de la Guerra Civil Espanyola i amb la història social de l’esport. L’any 2006, el Diari de LHospitalet va rebre el premi Arrel de la Diputació de Barcelona gràcies a la seva sèrie d’articles d’investigació sobre els exiliats republicans de l’Hospitalet deportats als camps nazis. L’any 2010 va rebre un reconeixement especial de l’Ajuntament de l’Hospitalet per la seva tasca de difusió de l’esport.