Llibre en procés d’edició

Mujeres que atrapan la lluvia

Núria Burguillos

Quan l’any passat l’equip de Mecenix em va comunicar que havia guanyat el primer premi de la Modalitat C del I CONCURS DE NARRACIÓ BREU I MICRONARRACIÓ DE MECENIX.COM, em trobava amb la meva germana als jardins de l’Alcàsser de Còrdova. El primer que vaig pensar va ser que tenia al · lucinacions, per la calor, després que m’havia embruixat la Sultana i després, asseguda en un banc a l’ombra d’un arbre, relaxada pel murmuri de l’aigua que corria pels canals i les basses, em vaig convèncer, per fi, que el meu premi era tan real com la bellesa que m’envoltava.

Aquesta col · lecció de relats és el resultat d’aquell moment màgic, que mai oblidaré. Que em va embruixar és una realitat, perquè si no, no sé si m’hagués atrevit a publicar … Però me n’alegro que em duri l’encanteri, perquè les dones que protagonitzen aquestes històries mereixien veure la llum. Unes són reals, altres estan inspirades en dones de carn i ossos, i algunes són producte de la meva imaginació. També hi ha relats autobiogràfics, com és normal en una escriptora novell.

Us convido a que les conegueu, perquè mereixen la pena. Són dones que estimen, amb ideals, somiadores, lluitadores, treballadores, dones normals, com la veïna de baix, que no s’aturen, que van a per totes, dones decidides a atrapar la pluja amb les mans …

(De la Presentació del llibre feta per l’autora)

Vaig néixer a Barcelona, ​​al barri de les Vivendes de la Seat, el 26 d’abril de 1960. Sóc néta de jornalers andalusos i filla d’emigrants assalariats. Vaig estudiar al Col · legi de la Seat i a l’Institut “Joaquim Rubió i Ors”, de Sant Boi de Llobregat. Sóc Llicenciada en Geografia i Història, per la Universitat de Barcelona (1982). He treballat en una empresa de microfilms, a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i, des de 1986, sóc funcionària de l’Ajuntament de Barcelona. Actualment sóc Tècnic Superior en Art i Història i Responsable d’Arxius i Gestió Documental. La meva feina és la meva riquesa, el meu únic patrimoni, sóc com els meus avis i com els meus pares, una pària de la Terra. Escric des del 2012. Vaig guanyar el concurs de mecenix referit, en una de les modalitats, i he quedat finalista en molts premis entre ells l’Internacional de Relats de Dones Viatgeres (2012) i tinc textos publicats en diverses antologies entre elles l’Antologia Internacional de Relat Breu Contemporani.