Llibre en distribució per l’editorial.


El Senyor de Calders

Sergi Pich i Cañisà

Pròleg del llibre.

Dalt d’un petit turó anomenat Puig Cardener, un castell, poc més que una torre, atalaia l’horitzó. De planta quadrada i tretze canes d’alçària, està envoltada d’un mur de tàpia que abraça fins a l’església de Santa Maria, punt de trobada dels vilatans”. Som als segles de l’alta edat mitjana i amb aquesta descripció del lloc primigeni de Manresa comença un apassionant relat que ens trasllada, d’una forma dinàmica i viva, fins a les conflictives terres de frontera de la plana de Calaf. D’allà, amb un exquisit vocabulari i una acurada documentació històrica, retornem a Manresa i emprenem el camí  natural que, a través del monestir de Sant Benet i el pont de Cabrianes, marcava la vall del riu Calders. Una excitant successió d’esdeveniments ens anirà situant en aquell aspre, buit i violent territori de tal manera que ja ens serà molt dificultós poder-nos desenganxar de les aventures i desventures dels personatges que configuren aquesta excel·lent narració.

El Senyor de Calders” traspua, des de les primeres pàgines, un especial interès per fer-nos entrar de ple en aquell moment històric obscur, sense lleis, sense normes i sense gaires expectatives de futur, per a la gran majoria de la població, com no fos la pròpia supervivència i subsistència diària. Els senyors feudals i l’influent paper de l’església, reflectit en el naixent monestir de Sant Benet de Bages, seran a la vegada causa i conseqüència de l’esdevenidor d’un xiroi Berenguer, el protagonista d’aquesta trepidant aventura, que, com tots els joves d’aquells moguts i conflictius anys, es convertiran en adults per la via ràpida, sense adonar-s’en i sense ni tan sols voler-ho.

És en aquest entorn geogràfic, social i històric, en aquelles terres ermes i de repoblació, feus on la cobdícia, la pròpia lluita per la vida diària i la llei del més fort embruteixen la mínima condició humana, on l’autor va desgranant precises i acurades descripcions del territori, de les formes de vida i de viure de la gent, d’espais i llocs encara perfectament identificables i, per damunt de tot, dels  sentiments, sensacions i desconsols que, en bona part, són el pòsit no oblidat d’aquells protagonistes.

Amb un àgil ritme de narració d’uns fets que combinen perfectament la novel·la i la realitat històrica, una treballada documentació, una acurada recuperació toponímica i un ric i precís vocabulari Sergi Pich ens regala una abrandada successió d’escenes que configuren una trama argumental ben relligada amb un precís punt d’intriga i tensió i unes esplèndides i aconseguides posades en escena de la pròpia geografia del territori i de la seva gent. Si a això hi afegim les ressenyes d’unes primeres espurnes amoroses que les circumstàncies de la pròpia aventura i l’ús d’un llenguatge ric i precís aniran inflamant amb la pròpia successió de peripècies, arribarem al desenllaç final de la narració amb la sensació d’haver emplenat fins al capdamunt les nostres pròpies sàrries de coneixement i gaudi però transportades d’una manera lleugera, dinàmica i àgil.

Aquest mateix desenllaç, vertiginós i inesperat però molt ben argumentat, a redós del turó que a dia d’avui esguarda les restes del castell de Calders, ens exemplifica els jocs de les influències i les manipulacions dels estaments privilegiats per a poder-se sortir amb la seva. Una situació que en el decurs dels segles ben poc ha canviat i que ens pot fer obrir els ulls per a comparar que l’evolució geogràfica, històrica o tecnològica en gens s’assemblen a l’evolució humana i social que hom hauria volgut i desitjat.

Aquesta primera entrega de “El Senyor de Calders” és una novel·la que, amb una traça elegant i desimbolta, ens fa coneixedors i contribueix al coneixement històric, antropològic i geogràfic de la Catalunya central, dels seus avantpassats i dels seus propis orígens, forjats a cop d’espasa, mitjançant una enginyosa aventura ben articulada que a ningú deixarà indiferent i que, de ben segur, farà demanar al lector una segona part de les aventures d’en Berenguer, ara ja ben assentat al Molí del Salt de Sallent.

Jaume Perarnau i Llorens
Doctor en Història de la Tècnica i Patrimoni Industrial per l’EHSS de París (França)

 

Sergi Pich i Cañisà ( Castellar del Vallès, 1972)  és mestre d’Educació Primària diplomat per la Universitat Autònoma de Barcelona. Després de treballar en diferents escoles del Vallès, inicia una experiència laboral a La Bressola de Prada de Conflent (Catalunya Nord) que dura cinc anys (1999- 2004) i que li deixarà una profunda empremta. Torna al Principat on continua la tasca docent a l’escola pública i s’instal·la a Calders. Algunes de les activitats pedagògiques dutes a terme a les escoles per on ha passat, han estat publicades a diferents números de la revista Guix i Infància. Persona implicada amb el territori i la llengua, compromesa amb el país, participa de la vida associativa i política local. És pare de dos fills amb qui comparteix la passió de descobrir l’entorn. Gran afeccionat a l’escriptura, recull en el seu bloc, Finestra Oberta (sergipich.blogspot.com ), diferents experiències personals relacionades amb les seves afeccions i pensaments. Autor de dos llibres publicats a la xarxa, A trenc d’Alba i Ulls tendres ( Bubok ), ara fa el pas a la impressió en paper de la seva darrera novel·la, El senyor de Calders.