CATÀLEG DE L’EXPOSICIÓ “TOTHOM AL CARRER!

La lluita antifranquista al Baix Llobregat 1960-1979”

Comissaris: Elionor Sellés i Pepe Fernández Segura

Llibre distribuit per l’editorial

L’exposició “TOTHOM AL CARRER! La lluita antifranquista al Baix Llobregat 1960-1979” s’emmarca dins el projecte El Memorial Democràtic del Baix Llobregat: de les experiències personals a l’èxit col·lectiu, iniciat l’any 2005 amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) produeix exposicions per compartir coneixements. Aquesta mostra, amb una mirada històrica i per a tots els públics, un passat, no gaire llunyà, de moviments ciutadans que es dugueren a terme per combatre el franquisme, amb nombroses imatges, talls de veu d’alguns dels protagonistes, filmacions de l’època, etc., que quedaran recopilats en aquest catàleg que es vol editar i publicar. El catàleg de l’exposició serà una obra que conservarà tot l’esforç i dedicació posat en la producció d’aquesta exposició i conservarà la memòria dels seus protagonistes, quan l’exposició hagi deixat de circular pels municipis de la comarca i desaparegui físicament.

Tant l’exposició com el catàleg volen donar a  conèixer a la ciutadania en general i a col·lectius específics (estudiants, joves, gent gran, etc) els diferents moviments que es van dur a terme a la comarca per acabar amb una llarga etapa de dictadura i la lluita de moltes persones anònimes a favor de la democràcia.

Els quatre àmbits de l’exposició, i que es recullen al catàleg, són:

  1. L’espai, la comarca, amb mapes i fotografies que mostren la transformació del paisatge i el pas de la comarca rural a la industrial.
  2. Canvis polítics. S’hi mostren els apartats següents, il·lustrats amb diverses fotografies i imatges: el règim de Franco, la fi de la dictadura i Llibertat, amnistia i estatut d’autonomia.
    1. La lluita per la democràcia. Testimonis escrits i orals, fotografies, cartells, publicacions i filmacions que expliquen la lluita obrera, el moviment veïnal, el moviment cultural i associatiu, la lluita per la canalització del riu, la lluita feminista i d’altres que van protagonitzar la lluita antifranquista a la comarca.
    2. La democràcia als ajuntaments. Anàlisi de les trajectòries vitals i polítiques de les persones que van assumir l’alcaldia en les primeres eleccions municipals democràtiques.

D’altra banda, el catàleg té un valor afegit: a més dels continguts bàsics de l’exposició (textos i fotografies), recull també una selecció d’onze textos inèdits dels autors següents:

Jesús Vila exposa el procés de degradació del riu i les mobilitzacions ciutadanes que van aconseguir la canalització i la recuperació de la vida en les seves aigües i en la riba.

Ignasi Riera ens fa reflexionar sobre els límits de l’antifranquisme a la comarca tot evitant el triomfalisme.

José Fernández i Elionor Sellés, comissaris de l’exposició, fan un recorregut per l’àmplia experiència d’accions reivindicatives obreres de la comarca imprescindibles per entendre la transició.

Frederic Prieto explica com els grans dèficits urbanístics i socials són el punt de partida de les reivindicacions dels veïns que s’associen i es mobilitzen.

Miquel Roa explica les alternatives urbanístiques que es van proposar davant del Plan General Metropolitano imposat per les autoritats franquistes a través de la CIU (Comissió Intermunicipal d’Urbanisme).

Gaspar Orriols explica els diferents grups, associacions i activitats de caràcter cultural que es van emprendre a Sant Just Desvern en els anys seixanta i setanta, experiència extensiva a la gran majoria de localitats de la comarca.

Xavier Vila explica l’experiència de fundar un centre de formació professional a Sant Boi de Llobregat, un procés similar al que es va seguir per crear altres centres educatius de la comarca.

Pilar Macià explica el procés que va seguir la implantació de la Coordinadora Feminista del Baix Llobregat i les seves actuacions.

Jaume Funes analitza les raons profundes de l’activisme juvenil en aquesta època.

Manuel Campo Vidal explica l’interès informatiu de tot el que passava a la comarca. Des d’alguns articles apareguts al Le Monde fins a l’aparició de notícies del Baix Llobregat en mitjans barcelonins com ara La Vanguardia, El Correo Catalán o Tele/eXpres, entre d’altres.

Carles Riba explica la problemàtica amb què es van trobar els primer ajuntaments democràtics: des de la necessitat de satisfer les justes reivindicacions de la ciutadania sense gairebé recursos, fins a la fermesa a defensar la democràcia en un moment tant dramàtic com el 23-F.

En definitiva, onze obres d’art de la cultura baixllobregatina que encapçalaran el catàleg i permeten comprendre millor l’exposició.

 

COMISSARIS DE L’EXPOSICIÓ

Elionor Sellés i Vidal, Doctora en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona amb la tesi, Moviment obrer, canvi polític, social i cultural. Comissions Obreres a Catalunya, 1964-1978.

És Professora de Geografia i Història a l’IES Montserrat de Barcelona.

Ha publicat conjuntament amb José Fernández Segura L’Església a Catalunya (segles XIX i XX). Ed. Barcanova, Barcelona 1994.

Va participar amb Mª Carmen García Nieto i altres, El moviment obrer (1939-1978), col·lecció Descobrim el Baix Llobregat. Consell Comarcal del Baix Llobregat, abril 1998.

Al Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, núm. XVII, 2006 ha publicat dos articles amb el mateix títol de la seva tesis doctoral.

José Fernández Segura, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona el 1977 i Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona el 2005.  Va participar, vinculat a la Universitat de Barcelona, en la realització de la tesi doctoral i en el projecte d’investigació sobre L’avaluació de correcció objectiva com a eina de millora de eficiència de l’aprenentatge en els resultats de les PAU a Catalunya a la disciplina d’Història. Va participar  a l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives de la Universitat Pompeu Fabra que organitza els cursos  de postgrau del Seminari d’Història per a professorat d’IES. Va participar al Consell Interuniversitari de Catalunya com sotscoordinador de la matèria d’Història de les PAU. Col·labora amb el Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat en el grup de recerca dels moviments socials d’aquesta comarca. Durant quatre cursos ha estat vinculat a la Fundació Utopia, Joan García-Nieto d’Estudis Socials del Baix Llobregat, com Director del Centre de Documentació (CENDOC).  Va ser membre del Seminario de Fuentes Orales de la Universidad Complutense de Madrid. És autor de nombroses publicacions de temàtica social.