LLIBRE EN PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ PER L’EDITORIAL

Capdevila i nosaltres.

L’Hospitalet: crónica política d’aquells anys decisius (1964-1979)

de Jesús A. Vila

Em vaig estrenar com a periodista crític, és a dir, com a periodista professional —es pot ser periodista professional sense ser crític?— informant sobre la actualitat de l’Hospitalet, quan Vicenç Capdevila Cardona acabava de ocupar-se de l’alcaldia. Quedaven pocs mesos per la desaparició física del general que havia vençut a la Guerra Civil i ja feia gairebé un lustre del més important estat d’excepció que havia decretat el règim franquista i que iniciava la veritable decadència de la dictadura. Fer premsa el 1973 i fer-la des dels suburbis obrers de la Barcelona empobrida i enmig del tràfec de les protestes obreres i estudiantils, comportava prendre partit. I prendre partit implicava apostar per una de les dinàmiques en procés, la del vell règim o la del nou, democràtic, que apareixia irreversiblement a l’horitzó, i fer-ho en qualsevol àmbit que permetés la participació activa i que et donés una certa sensació d’utilitat. A mi m’agradava escriure i quan em van donar la primera oportunitat, la vaig aprofitar. A més, fer-ho en les pàgines dels diaris de Barcelona, incloïa un cert reconeixement de la capacitat d’influència que la premsa activa i polititzada tenia sobre la modestíssima realitat dels municipis. A l’Hospitalet, la gent que assumim la tasca militant de fer premsa a les acaballes del franquisme, érem joves d’entre 20 i 30 anys que explicàvem el que passava sota el tamís, ja incontenible, de l’oposició democràtica. Constituíem una nova fornada de corresponsals d’una premsa que jugava fort a favor de la democratització del règim, facilitant la incorporació dels joves aprenents de periodistes, tot l’espai disponible a les pàgines dels diaris i un cert compromís de dedicació.

Així comença aquest llibre Capdevila i nosaltres. L’Hospitalet: crònica política d’aquells anys decisius (1964-1979), escrit pel periodista Jesús A. Vila al voltant de la personalitat de Vicenç Capdevila Cardona que va ser regidor de Cultura i alcalde de l’Hospitalet —abans d’iniciar una important carrera política a Catalunya i a l’Estat—, en els anys immediatament anteriors a l’adveniment del sistema democràtic a Espanya. Una llarga entrevista amb el personatge serveix per reflexionar sobre com van ser els últims anys del franquisme i els primers de la Transició a España, a Catalunya i a l’Hospitalet, i comparar les actituds polítiques d’aquells anys amb les posteriors. Un llibre que, probablement, no deixarà indiferent ningú.

El llibre s’edita sota l’aval i en l’àmbit de les publicacions de l’Centre d’Estudis de l’Hospitalet i estarà al carrer a principis de novembre.

L”autor

Jesús A. Vila García és periodista, llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona i DEA per la UPF. Va ser fundador, membre del Consell d’Administració i redactor de l’Estaca, setmanari de l’Hospitalet, aparegut en plena Transició, redactor del primer Llobregat que editava El Periódico de Catalunya, col·laborador de Ràdio l’Hospitalet, tertulià de l’Hospitalet TV i director, a la comarca, de les revistes El Llobregat i El Nou Llobregat, d’una ràdio municipal i posteriorment redactor en cap de Diari de Barcelona. Soci de primera hora del Centre d’Estudis de l’Hospitalet va ser membre de Junta durant un període curt i des del 2008 fins al 2015, col·laborador en les tasques d’edició i publicacions de la entitat, a través de l’empresa que dirigía fins l’any 2015, Ambar Comunicació, SL. És autor d’una dotzena de llibres entre treballs d’investigació històrica, obres de divulgació, teatre, novel·la, recopilacions d’articles, etc.